Guia per a l'ús del diccionari
La guia del diccionari està en curs d'elaboració. Abans de publicar-la preferim esperar a tenir més experiència en la redacció del diccionari pròpiament dit per tal que pugui ser més útil.
> [2026-01-18] La preposició catalana "de" ha adquirit una àmplia gamma de significats. Aquest és un fet recollit en els diccionaris Fabra, IEC i GEC. Això passa per que es tracta d'una paraula molt usada i els significats adquirits poden ser força variats.
Que alguna paraula, degut a l'extensió del seu ús, prengui una gran quantitat de significats no passa només en català sinó també en altres llengües.
Els redactors de l'NPIV konstaten que això li passa també a la preposició "de" en esperanto i recomanen emprar altres preposicions que expressin el significat de manera més precisa quan això sigui possible.
Aquesta diversitat de significats comporta que no pugui ser traduïda de manera uniforme. Pot haver-hi casos senzills. Per exemple:
- Comptar de vint a trenta / Kalkuli de dudek ĝis tridek.
En aquest cas, la preposició catalana "de" es pot traduir directament per la preposició en esperanto "de" i es tractaria d'un cas probablement molt proper als significats i funció originals d'aquest preposició.
Però també hi ha situacions més complexes i llavors la preposició "de" deixa de tenir significat propi i es converteix en un element sense significat d'una expressió complexa que és la portadora del significat com un tot. Els parlants de la llengua en qüestió, en aquest cas el català, perceben, sense haver de pensar, aquesta expressió com una "unitat" de significat i són expressions lo que es tradueix.
Per exemple:
- Recordar-se d'un fet / Memori fakton.
En aquest exemple tan breu intervenen diverses diferències entre les estructures lingüístiques del català i de l'esperanto: un verb transitiu contra un verb pronominal, l'absència de preposició contra la seva necessitat, l'absència d'article [indeterminat] contra la seva necessitat [un].
Un segon exemple:
- Gloriejar-se d'una acció / Fieri pri agado.
Aquí l'esperanto oposa a un verb pronominal no un verb transitiu, sinó un d'intransitiu i en els dos casos [en esperanto i en català] fa falta una preposició per introduir l'objecte d'interès ["pri" en esperanto i "de" en català].
Aleshores, com es pot estructurar l'entrada del diccionari per facilitar el màxim possible les consultes dels usuaris? La situació ideal és aquella que metafòricament es pot comparar amb l'estructura que en matemàtiques es coneix com "aplicació": un o més origens, però un sol destí. Això ha estat possible en algunes accepcions, però no en totes.